En un futbol cada vegada més centralista, un Terrassa FC-CE Manresa representa el futbol clàssic de comarques, el de la Catalunya profunda, la de sempre. El balanç entre tots dos equips, incloent els partits sub-23, és positiu per als egarencs: 141 capítols entre tots dos equips, amb un balanç clarament favorable als rogencs: 80 victòries del Terrassa FC, 33 empats i 30 triomfs manresans. El Terrassa FC suma 315 gols a favor i 202 en contra. A la primera volta, però, el 2-1 desperta desig de sana venjança esportiva.
El primer envit, un empat a Terrassa, es remunta al 12 de febrer del 1911, quan el Terrassa FC encara s’anomenava Young’s Club. De fet, és el segon partit del qual ens consten referències, tot i que l’activitat del club egarenc es va iniciar el 1906. El primer duel amb resultat confirmat va arribar el 22 de gener del 1911: victòria terrassista contra el Lawn Tennis Club per 9-0.
Amb els manresans es van jugar diversos amistosos, com el triomf per 3-0 (Renom, Morera, Estrenger) del 1912. En el primer partit oficial, el 19 de gener del 1913 al Campionat de Catalunya, el Manresa va cedir davant els terrassencs per 1-3 (gols de Duffour, Renom i Llisso). El 1915, al Campionat de Catalunya de Segona, els egarencs van vèncer per 4-0 (tres gols de Gràcia i un de Torrella) a casa i per 2-3 a la capital del Bages (Fernández, Gràcia, Pallarés). Els anys següents, la proximitat geogràfica va atiar diversos amistosos.
A les acaballes dels anys 20 i inicis dels 30, el Campionat de Catalunya de Segona Preferent va centrar les operacions. El 1931, recollim un 3-1 (Cadafalch, Rectoret i Miralles) al camp del carrer del Bisbe Irurita (actual Pi i Margall). El juny del mateix 1931 es va disputar la Copa del Dr. Aiguadé. A l’anada, el 14 de juny del 1931, el Terrassa FC va batre el Manresa per 5-2 (gols de Huerva, Miralles i tres de Coromines). A la tornada, una setmana després, l’1-1 (diana de Miralles) va concedir el trofeu als egarencs. Aquella campanya va ser inspirada per al Terrassa, puix que el 20 de desembre del 1931 es va proclamar campió del Campionat de Catalunya de Segona Preferent en vèncer per 2-0 (Recasens i Aratells) el Manresa.
El 1934 és el torn del Campionat de Catalunya de Primera, Grup B. En destaca una victòria terrassista per 3-1 (Burillo, Bruno i Rius). El 1935, en dos amistosos, els egarencs van vèncer per 5-3 (Ávila 2, Sánchez 2, Cambra) i van empatar 4-4 (Burillo 3, Bruno) a Manresa. El 16 d’agost del 1936, el Terrassa FC va sotmetre el Manresa per 7-1 (tres gols d‘Arcos i Nieto, i un de Malón).
Els anys 40, els matxs es polaritzen al Campionat de Catalunya de Primera Regional. En subratllem un 5-0 (Valls 2, Calaveras, Olivé 2). Els anys 50 comencen marcats per un 5-4 (Gaju 2, Munné, Brugueras, Badía). La resta de confrontacions, fins al 1954, es concentren en la Tercera Divisió. L’11 de març del 1951, el Terrassa FC bat el Manresa per 6-0 (Campos, Gaju, Blázquez 3, Darnés).
El 1961 ressusciten els encontres a Tercera. Al Trofeu General Moscardó, el Terrassa FC goleja el Manresa per 8-1 (Gargallo, Àngel 2, Díaz, Mascarell 3, l’altre gol, en pròpia porteria) el 14 de juny del 1964. Els anys 70 els partits són mínims, a Tercera (amb un 2-1 materialitzat per Clotet i Rodríguez, el 1974) i en un amistós (0-1, diana de Rojo, el 1977).
Al llarg dels anys 80, cal subratllar el duel del 26 d’agost del 1985, al Trofeu Ajuntament de Manresa-Festa Major Manresa (els egarencs empaten 1-1 i es proclamen campions), i els partits de Tercera. Al Campionat de Catalunya sub-23, que el Terrassa FC (el millor en la història de la competició) va conquerir quatre vegades consecutives, el 1986, l’1-0 de Manresa és respost a Terrassa (el 20 de febrer del 1986) per un 5-1 (Fuentes, Saletes 3, Carles Puig). En la final, el Terrassa FC va batre el Júpiter (2-1 a Barcelona i 1-0 a Terrassa, i per penals, 5-3). La temporada 1986-87, el Manresa va ser talismà per als vermells: 2-3 (Saletes 2, Priego) i 3-0 (Saletes, Mariano, Olmo). A la final, el Terrassa FC va golejar l’Horta (6-1 i 2-3). Els anys 90, els encontres es disputen a la Lliga Regional Preferent i a Tercera. En el primer cas en destaca un 5-0 (Lardín, Juan Carlos 2, Flores, Edu), i en el segon un 3-1 (Julio 2, Raúl).
Al llarg del segle XXI, el 15 d’agost del 2001, a la Copa Catalunya, el Terrassa FC va vèncer a Manresa per 1-3 (Monty 2, Gibanel). Els egarencs es van proclamar campions a l’Olímpic en la final contra el Barça, en el zenit del centenari del futbol a Terrassa, el 2002. L’11 de setembre del 2007, al Trofeu Ciutat de Manresa, els egarencs vencen per 2-4 (Jordi Esteve 2, Navarrete, Boniquet). Terrassa FC i CE Manresa protagonitzaran un nou clàssic de comarques. El de debò. El de sempre.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Marc Ferret
