En l’època moderna, amb el títol de 1949 dormint plàcidament a les vitrines de l’Olímpic, el Terrassa FC va tornar a la càrrega. I de quina manera. En la primera experiència finisecular, els egarencs es van adjudicar la Copa Federació a Catalunya contra el Martinenc. En la final, a l’anada, el 30 de setembre de 1993, van sumar un 2-2 (Vallès i Márquez), i a la tornada, a l’Olímpic, el 12 d’octubre de 1993, el Terrassa va golejar els barcelonins per 4-1, amb dos gols de Clarà i un de Lluís i Gandoy. Aquell títol va donar sort, atès que els egarencs van ascendir de Tercera a Segona B aquella campanya. En la fase espanyola, però, el Platges de Calvià es va travessar en el camí. El 1995, va ser el Balaguer qui va barrar el pas en primera ronda catalana (1-1).
La secció de futbol femení del Terrassa FC va proporcionar una nova alegria el 2 de juny de 1996 quan va conquerir la Copa Federació femenina en vèncer per 3-2 el CE Sabadell. Guanyar un títol contra el màxim rival comarcal sempre es recorda amb una dolçor especial.
El 1997-98 va aportar un nou títol a l’impressionant palmarès rogenc, nodrit de màxims títols internacionals, estatals i catalans. En semifinals, el Terrassa FC va batre el Barcelona B per 4-2, amb gols de Chuli (2), Dos Santos i Uceda, el 29 d’octubre de 1997. A la final, el 3 de desembre de 1997, els egarencs van superar l’Espanyol B per 2-1 (dianes de Raset i Agustín Vacas, el pare d’Óscar Vacas). A la fase estatal, dos empats amb el Binèfar (entre tots dos, el Terrassa FC va guanyar a Sabadell per 0-1 amb gol d’Uceda) van aturar el camí vermell.
La següent participació terrassista a la competició va anar novament de la mà de l’èxit: títol català. Així, després d’eliminar el Cornellà amb un 3-1 a l’anada, el 4 d’octubre de 2000 (gols de Gibanel, Monty i Garagarza), i un 2-1 (Prats) a la tornada, va arribar la gran final, a doble partit. I el repte no va començar massa bé, ja que a l’anada l’Espanyol B va imposar-se per 1-2 (Héctor), el desembre de 2000. A la tornada, el 24 de gener de 2001, el Terrassa FC va protagonitzar una d’aquelles proeses només al seu abast, una d’aquelles remuntades que fan estimar el club líder en palmarès vallesà: 2-4 amb gols de Pedro Riesco, Capó i dos de Noel.
Curiosament, l’empenta de l’inesperat títol va inspirar els egarencs en la fase estatal, en què van eliminar l’Atlètic Balears (1-1, amb gol de Prats, i 1-0 el 5 d’abril de 2001, amb diana de Gibanel) i el Calahorra (1-1, 1-1 i per penals, amb gols de Prats), abans de cedir amb el Castelló (2-0 i 2-2, amb gols d’Héctor i Gibanel).
Des del 2001, només es registres dos concursos a la Copa Federació. El 2001-02 els egarencs van eliminar el Balaguer el 4 d’octubre de 2001 (2-1, amb dianes d’Adriano i Pedro Riesco) i van cedir amb el Palamós. El 2006-07, els rogencs van superar el Girona (1-1 amb gol de Raúl Torres, i 3-3 amb triplet de Jonathan Torres) i van caure eliminats després amb el Mallorca B.
En síntesi, la Copa Federació il·lumina un Terrassa FC que, en època moderna, ha aconseguit quatre títols de set participacions. El balanç en aquesta fase és de 7 victòries, 12 empats i 6 derrotes, 38 gols a favor i 34 en contra. Cal intentar continuar l’idil·li amb aquesta competició.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
