En el balanç particular, la igualtat és nota predominant és equilibrat. El Terrassa FC (de Segona Federació el 2022-23) suma 56 victòries, 32 empats i 52 derrotes, 253 gols a favor i 227 en contra. El Sant Andreu, a Tercera Federació, és un dels clars favorits a l’ascens, tot i l’extrema duresa de la categoria la pròxima campanya. És un dels partits amb més tradició del futbol català, fins al punt que arribarà al capítol 141.
En aquesta pretemporada, tots dos conjunts van estar a punt de coincidir al Torneig d’Històrics. Els de Jordi López, campions de la competició, haurien pogut trobar-s’hi a la final els andreuencs, però el Manresa va barrar-hi el pas a les semifinals, en què els rogencs, per la seva banda, van superar el Sants per penals. Després, el Terrassa FC va imposar-se als del Bages a la final per 1-0.
Precisament al llarg del Torneig d’Històrics s’ha posat de manifest la solidesa defensiva vermella. Amb dos gols (obra de David Jiménez i Cano) en quatre partits (dos dels matxs, a quarts de final, de 45 minuts, contra la Montañesa i Vilafranca), l’actuació d’Ortega i Marcos, imbatuts en tota la competició, va ser crucial per assolir el trofeu, així com el compromís defensiu de tots els jugadors.
De fet, el Terrassa FC acumula ja 483 minuts (sense comptar els temps afegits, que prolongarien els minuts reals de la ratxa) amb la porteria a zero. A la sèrie de 270 minuts del Torneig d’Històrics s’hi afegeix el 0-0 de Copa Catalunya, el que suposa 360 minuts. Si retrocedim en el temps, cal afegir-hi l’1-0 del Terrassa FC a l’Ejea al Municipal de Ca n’Anglada en la darrera jornada de Lliga de Segona RFEF. Això ja suma 450 minuts. I, si filem més prim, el darrer equip capaç de perforar la porteria egarenca va ser la Peña Deportiva, al minut 57. Això eleva la sèrie immaculada fins als 483 minuts. Tot i ser una dada circumstancial i simbòlica (tot i que reflecteix el compromís de la rereguarda vermella), prolongar la ratxa defensiva és un nou al·licient per als terrassistes.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Lluís Clotet
