Els barcelonins porten unes temporades a Tercera Divisió acabant a la zona alta i disputant algunes promocions d’ascens, alguna amb clares opcions d’haver ascendit a Segona B. No ho han assolit mai. Enguany, de fet, és l’objectiu indissimulable del Terrassa FC de Toni Rodríguez, farcit de jugadors amb experiència a Segona A i a Segona B. Amb la Montañesa, el balanç particular és desfavorable: 5 triomfs egarencs, 3 empats i 7 derrotes, 20 gols a favor del Terrassa FC i 22 en contra.
El Municipal de Nou Barris, La Bombonera de Nou Barris, evoca la golejada del 1985, anys trufats d’èxits terrassistes (els quatre campionats de Catalunya sub-23 consecutius). Altres records simpàtics es remunten als primers partits oficials entre tots dos conjunts, el 1991-92. Els terrassistes havien vençut per 3-1 a casa. A la segona volta, el 31 de maig de l’olímpic 1992, amb Miquel Blanco (el Miquelet) en plena forma, el Terrassa FC va visitar els barcelonins amb necessitat de vèncer. El botí era preuat: l’ascens a Tercera Divisió. I els gols de Vallès i Raúl (0-2) van portar l’èxtasi a Terrassa. Les banderes roig-i-blanques van onejar per la Rambla i les principals artèries de la ciutat.
Després, tanmateix, el camp de la Montañesa s’ha travessat: la campanya 2010-11, a Tercera Divisió, 1-1; la 2011-12, 4-3 en l’última jornada; la 2012-13, 0-0; la 2013-14, 3-1; la 2014-15, 4-0; i la 2015-16, 3-1. Canviarà la sort la primera jornada del 2016-17?
Joan Francesc Fondevila Gascón
