El referent de la primera volta a Ca N’Anglada, el 28 de novembre de 2021, va ser un 2-2 (gols d’Alberto Fernández i Lledó), tot remuntant fins a l’empat un marcador clarament advers. Els blanc-i-blaus són líders, i sorprendre’ls al seu camp serà una missió complicada.
Les visites del Terrassa FC al camp del RCD Espanyol B, filial de l’Espanyol, s’han caracteritzat per les alternances, tot i que els darrers precedents a domicili són esquius, fins al punt que la darrera victòria es remunta a l’abril de 2007.
Aquests dos conjunts s’han trobat 29 vegades, amb un balanç favorable al Terrassa FC: 17 victòries, 5 empats i 12 derrotes, 59 gols a favor i 50 en contra.
La darrera trobada a domicili va ser el 15 d’octubre de 2017, a la Lliga de Tercera Divisió. El matx va acabar 2-2, amb gols de Carlos Martínez i Amantini.
Molt havia plogut des del primer duel entre el Terrassa FC i el filial espanyolista, el 23 de juny del 1942, al Trofeu Presidente de la Federació. Els egarencs es van imposar per 2-3, amb gols d’Ortí, Pascual ll i Carreras.
A partir d’aquí, es produeix un gran salt temporal. El filial, després que els anys 80 es vinculés al Cristinenc gironí, s’anomenaria Reial Club Deportiu Espanyol B des del 1994. La campanya següent arrenca el reguitzell de partits a Segona Divisió B. El primer matx a la Lliga, el 3 de desembre del 1995, va ser victoriós: 1-3, amb gols de Guerrero, Campuzano i Vacas. Els rogencs acumulen triomfs destacats, com el del 8 de setembre del 1996 per 0-2 (dianes d’Aldrich i Juan Carlos), o el del 22 de gener del 1997 per 2-1 (gols de Tapia i Gurría).
Un gran record terrassista arriba el 3 de desembre del 1997. A la final catalana de la Copa Federació, els egarencs superen l’Espanyol B per 2-1, amb materialitzacions de Raset i Vacas. El Terrassa FC, impulsat per les quatre Copes Catalunya (quan era el màxim títol català; ara ho és la Supercopa Catalunya) i els quatre Campionats de Catalunya sub-23, és clarament líder comarcal en títols.
La dinàmica positiva contra el filial espanyolista es prolonga a la Lliga de Segona Divisió B, quan, el 18 de gener del 1998, s’imposa per 3-2 (gols de Campuzano, Juli i Gonzalo), i el 25 d’octubre del 1998 per un inoblidable 6-2 (gols de Manolo, Jaume, Javi García, Juli, Gonzalo i Vacas). Els partits continuarien amb diversos resultats, com el triomf per 1-0 el 15 d’octubre del 2000, amb diana de Madrigal.
Una nova satisfacció egarenca va arribar en una nova final catalana de la Copa Federació. Al partit d’anada, els rogencs s’inclinaven per 1-2 (gol d’Héctor). Tanmateix, sorprenentment, a la tornada, el 24 de gener del 2001, el Terrassa FC va aconseguir un enorme 2-4 (gols de Pedro Riesco, Capó i dos de Noel), va capgirar el marcador i es va endur el títol. La ratxa es va traslladar a la Lliga, amb un altre triomf a domicili, el 25 de febrer del 2001, per 1-2 (dianes de Monty i Pedro Riesco).
Hom recorda una gran golejada terrassista el 22 d’agost del 2002, en un amistós en què el Terrassa FC va assolir una maneta (1-5, amb dos gols de Keko i un de Gibanel, Monty i Besora). Els rogencs havien conquerit la Copa Catalunya i l’ascens a Segona A la temporada anterior. En un altre amistós, el 2 d’agost del 2004, els egarencs van imposar-se per 0-1 (Raúl Torres).
De nou a la Lliga, el 2006-07, el 14 d’abril del 2007, el triomf terrassista (el darrer a domicili fins ara) es va materialitzar per 0-2 (dianes de José Ramírez i Rangel). Per tant, fa cinc visites i quinze anys que el Terrassa FC cerca la victòria al terreny del filial espanyolista.
Dr. Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Foto: Lluís Clotet
