El balanç històric particular, incloent partits oficials (també els Campionats de Catalunya sub-23, competició en què el Terrassa FC és líder històric, amb quatre títols) i amistosos, recull 152 trobades, amb 70 triomfs egarencs, 29 empats i 53 derrotes, 328 gols a favor del Terrassa, 285 en contra.
El darrer referent és significatiu sobre l’equilibri entre els dos contendents. Així, el 28 de febrer de 2021, a la Lliga de Tercera Divisió, Europa i Terrassa FC van empatar 2-2 en un partit vibrant, amb gols egarencs d’Albert López i Àlex Fernández, aquest de penal. Els egarencs ocupaven la segona posició de la classificació en aquell moment.
Curiosament, el 7 de setembre de 2019, en l’anterior visita, es va donar també un 2-2, amb materialitzacions de Coro i Arranz. En l’anterior es va registrar un nou empat (0-0). El 2017-18, un altre 2-2 (Vega i Daisuke) va facilitar al Terrassa FC la conquesta del XXII Trofeu Vila de Gràcia, un dels més de dos centenars que llueixen a les vitrines de la Sala VIP de l’Estadi Olímpic, en obres en aquests moments de cara al Mundial d’hoquei de 2022. El 2016-17 els vermells van vèncer per 0-2 a Gràcia.
Una anàlisi retrospectiva reflecteix que el barri de Gràcia és benaurat per al terrassisme. El 15 d'agost del 1924 el Terrassa FC va adjudicar-s’hi el Trofeu Festa Major de Gràcia-Copa Aleñá (2-3). El 28 d'agost del 1956 els terrassistes van conquerir-hi el Trofeu Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros-Festa Major de Gràcia (1-2), així com, el 15 d'agost del 1981, el Trofeu Festa Major de Gràcia (1-2) i, el 15 d’agost del 1997, el Trofeu Vila de Gràcia (1-2).
Quan es va disputar el primer Europa-Terrassa FC? Doncs el 9 de juliol del 1916, al Campionat de Catalunya. Els rogencs van imposar-se per 2-5 (transformacions de Sellarés, Gràcia dues vegades, Pallarés i Torrella). Un amistós el novembre del 1916 va generar un prolix 0-5 (Pons, Gràcia, Allack 2, Torrella), i el 1917 un 1-3 (Rocabert, Torrella, Fernández).
Superats el Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, i diversos amistosos, la Copa Catalunya va emmarcar la victòria del 8 de novembre del 1925, un resplendent 4-5 gràcies a Broto. El Terrassa FC va proclamar-se campió de la primera edició del màxim títol català. Curiosament, al camp de l’Europa, els egarencs van guanyar el CE Sabadell per 2-0, el 6 de desembre del 1925, amb gols de Pedrol i Argemí, i van conquerir la cèlebre primera Copa Catalunya.
En aquest sentit, cal remarcar que el Terrassa FC és i serà per sempre més el líder històric de la Copa Catalunya de l’era antiga, atès que en va conquerir les úniques dues edicions disputades: el 1925 i el 1936. Ara mateix, els terrassencs atresoren quatre Copes Catalunya, afegint-hi les del 2002 i 2003. En totes quatre edicions era el màxim títol català. Des de fa uns anys ho és la Supercopa Catalunya, de forma que el Terrassa FC és l’únic club de la comarca que ha guanyat el màxim títol, i, a més, quatre vegades.
Deixada enrere la Guerra Civil espanyola, els partits a la Lliga Comarcal i Promoció i el Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, van aportar alegries com el 2-4 del 1940 i el 2-3 del 1941. Els anys 50 i 60 els envits es van desenvolupar a Tercera Divisió. El 1962, el Terrassa FC va assolir el Grup de Tercera i la categoria en global després d’un empat 1-1 (Brunet) i el triomf per penals per 3-4 (els 4 gols, d’Oliva).
Ja a finals dels anys 60 i a inicis dels 70, els encontres es van concentrar a la Tercera Divisió i la Copa del Generalísimo. Els anys 80 s’hi afegeix el Campionat de Catalunya sub-23. Els anys 90 es van alternant matxs a Tercera i a Segona B. A partir de la campanya 2010-11 els dos equips van cercar a Tercera l’ascens a Segona B (l’actual Segona RFEF), i, vides paral·leles, el van aconseguir el 2020-21. Per això aquest serà el primer clàssic a Segona RFEF.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
