El balanç històric particular (144 partits jugats, oficials i amistosos) entre rogencs i graciencs és equilibrat: 65 triomfs egarencs, 26 empats i 53 derrotes, 300 gols a favor del Terrassa FC, 274 en contra. És curiós que en la data de fundació també existeix molt equilibri: el 1906 el Terrassa, el 1907 el CE Europa. En el darrer referent a l’Olímpic, aquest mateix any però pertanyent a la temporada anterior, el 26 de gener de 2020, el Terrassa FC va vèncer l’Europa per 2-1, amb gols de Joel i Arranz. El darrer partit contra els europeistes és encara més recent: en la promoció d’ascens a Segona B, el 19 de juliol de 2020, a Badalona, el Terrassa FC va superar l’Europa per 1-0 (Poves).
Cal indicar que el Terrassa FC ha conquerit a la nostra ciutat diversos trofeus contra els europeistes al llarg de la història, tant al camp del carrer del Bisbe Irurita com a l’Estadi Municipal (actual Olímpic): el 1921 la Copa Domènec Palet i Barba (1-0); el 1923 la Copa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (3-1); el 1925 la Copa Círcol Egarenc (4-2); el 1928 la Copa Ajuntament de Terrassa (5-0); i el 1962 el III Trofeu Fundador Domecq (i campionat de Tercera) per 1-1 (4-3 per penals).
Terrassa FC i CE Europa es van veure les cares per primera vegada el 21 de desembre del 1913 (2-1 al camp del carrer del Bisbe Irurita). Un amistós del 1914 va suposar una golejada rogenca per 6-1 (dues dianes de Salvat, una de Garí, Coletas, Estrenger i Pérez). El 1915 el Terrassa FC va assolir dos triomfs: 2-1 (Pons i Fonte) i 4-0. El 1918, un 7-3 (Argemí 3, Torrella 3 i Centelles) demostrava el domini terrassista.
Al llarg dels anys 20, el Campionat de Catalunya de Primera va capitalitzar els duels. Al Grup B, el Terrassa FC va imposar-se per 2-1 (doblet d’Argemí) el 1920, per 2-0 (Roig i Canals) el 1922 i per 5-2 el 1923. Al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, l’any 1924, terrassistes i europeistes van empatar 3-3.
Després d’un 4-2 amistós el juliol del 1925, la primera edició de la història de la Copa Catalunya (en forma de lligueta) va portar una gran alegria a Terrassa: el 8 de novembre del 1925, el Terrassa FC va superar l’Europa per 4-5, amb un repòquer de Broto, i més endavant va conquerir el títol. El Terrassa FC s’enorgulleix de les dues úniques Copes Catalunya disputades en l’era antiga (el 1925 i el 1936), i dues de la moderna: el 2002 i el 2003. Tenint en compte que des del 2014-15 el màxim títol català és la Supercopa, el Terrassa FC, indiscutible líder comarcal en títols, es pot envanir de ser l’únic equip del Vallès Occidental capaç de conquerir el màxim títol de Catalunya, i a sobre quatre vegades.
El 1926, al Campionat de Catalunya de Primera, el Terrassa FC va guanyar l’Europa per 2-1 (materialitzacions de Roig i Canals). Els anys 30, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, del 1935, els rogencs van imposar-s’hi per 4-0 (Cambra, Sastre 2 i Burillo), i a la Lliga Comarcal i Promoció, el bèl·lic 1937, per 3-1 (doblet de González, i un altre gol d’Armadàs).
Després de la Guerra Civil espanyola, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, els egarencs van fruir d’un 3-2 el 1940 i d’un brutal 8-1 (Artigas 5, Ochoa 2, Alós) el 1943. Els anys 50, a Tercera Divisió, els vermells van vèncer per 4-2 (Gaju i tres gols de Guillamón) el 1951, per 3-1 (Lera, Coll i Munné) el 1952-53, i per 1-0 (Anglada) el 1953-54, a més d’un 4-0 (dianes de Murillo, Giménez, Lera i Vallverdú) en un amistós.
Pel que fa als anys 60, a Tercera i a la Copa Federació Catalana, els terrassencs van gaudir d’un 3-1 (un gol de Brunet i dos de Guerrero). El 1961-62, el Terrassa FC va conquerir el campionat del grup de Tercera i el títol de Tercera en global: el 8 de juliol del 1962 va empatar 1-1 (Brunet) i va imposar-se a l’Europa per penals 3-4.
Endinsats als anys 70, a la Copa del Generalísimo, el 1972 el Terrassa FC es va classificar golejant per 5-0 (dos gols de Linares i un de Fausto, Rosselló i Domènech). El 1973-74, a Tercera Divisió, el 30 de desembre del 1973, Rosselló va signar l’1-0.
En el decenni dels 80, a Tercera, el 4-0 del 1984-85 (Saletes 2, Esteban i Cele) i del 1985-86 (Saletes, Fuentes, Ramírez i Quim) es va sumar al pòquer de títols catalans sub-23 consecutius terrassistes, fita inèdita. Els anys 90, a Tercera, l’Olímpic va assaborir un 5-1 (Lluís 3, Márquez, Rovira), el 1994. El 1994-95, a Segona B, la victòria es va cristal·litzar mitjançant un 2-1 (dianes de Naranjo i Ormaechea).
En l’actual segle XXI, cal remarcar l’1-0 (Oriol Dot) del 2014 i el 3-0 (Grasa, Velillas, Raúl Torres) del 20 de novembre del 2016, el penúltim triomf a casa contra els barcelonins, que enguany ja han caigut sobre la gespa de l’Olímpic i a Badalona. De moment, el Terrassa FC suma dos triomfs en l’any natural (2020). Es repetirà la història entre aquests titans?
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Foto: Juanma Medina Luque
. 
