El dissabte 22 de març de 1902 uns estudiants d’idiomes de l’Escola Industrial juguen el primer partit de futbol a Terrassa. Aquesta seria la primera pressa de contacte del futbol en territori terrassenc, però no seria fins quatre anys després, l’any 1906, quan un grup d’aquests joves creen als terrenys d’en Belil, al carrer Pi i Maragall, un equip: el ‘Young’s Club’.

Durant aquesta època, aquests joves terrassencs disputarien partits amb d’altres clubs i formacions de Vilafranca o Barcelona fins que al 1908 els components de l’equip no es senten còmodes amb nom del club i adopten el de la ciutat. Passaran a anomenar-se, primerament, Terrassa Foot-Ball Club, però des de tres anys després, al 1911, Terrassa FC.

En la seva primera dècada, una de les més glorioses de la història del Terrassa FC, el club participa en molts partits, tornejos i campionats amistosos on obté molt bons resultats. Son els primers anys d’un Terrassa FC que goleja per 5 a 0 a l’Égara i supera en partit amistós al Tibidabo FC. També aconsegueix trofeus, entre ells destaca la Copa Xarxa Room, molt apreciada entre els vallesans d’aquela època i aconseguida davant el Salut FC.

Al novembre de 1913 nou assoliment del jove Terrassa FC, en aquest cas davant el potent equip valencià Sagunt, un dels grans equips d’aquella època a qui els egarencs van ser capaços de guanyar. L’any 1914 s’aprova el primer reglament del club i es forma la nova junta directiva, presidida per Narcís Freixa Ubach. Aquell any, comencen a sorgir els primers signes de rivalitat amb el CE Sabadell –una rivalitat que majoritàriament han guanyat els sabadellencs– i es perd, el 20 de setembre de 1914, per 3 a 5 davant el Barça. Un any després, però, a l’agost de 1915, el Terrassa FC s’adjudica la Copa Cardellach després de superar (2-1) al FC Barcelona.

Les alegries continuaren l’any següent. El 14 de maig de 1916 l’equip terrassenc guanya al Sabadell a Tàrrega i el Terrassa FC finalitza la temporada de forma brillant després de ser capaç de conquistar el campionat de Segona Categoria en una memorable final disputada contra l’Europa.

El 7 d’octubre de 1917, l’equip egarenc torna a vèncer al Barça per 0-2 al camp del carrer Industria de Barcelona i aconsegueix l’ascens a la primera categoria del futbol català. Anys després, al 1919, el Terrassa FC torna a superar al FC Barcelona, llavors imbatut campió d’Espanya, a qui supera per 2-1 en la Copa de l’Alcalde de la ciutat. Al 1922, nou triomf del Terrassa FC davant un gran: els egarencs guanyen la Copa Martí després de superar (2-4) al RCD Espanyol.

Durant aquest primer període de la història del Terrassa, l’equip també s’adjudica tres trofeus –la Copa Ramón Torras, la Copa del Dia Gràfic i la Copa Sport–, s’enfronta en dues ocasions més al FC Barcelona (imposant-se els egarencs en ambdós partits per 1-0 i 2-1) i disputa els seus primers partits internacionals. Un d’ells contra el Basilea suís, amb qui va acabar empatant a un gol.

El 30 de novembre de 1924 es celebra un nou matx entre el Terrassa FC i el FC Barcelona i també en aquesta ocasió el resultat va ser favorable pels egarencs. L’enfrontament acaba amb un molt meritós 0-1 egarenc al camp de Les Corts en la setena jornada d’un Campionat de Catalunya que acabaria guanyant el FC Barcelona. També es va jugar un matx contra l’Espanyol, aquesta ocasió, però, amb victòria perica (2-1).

Un any després, al 1925, el Terrassa FC obté la seva primera Copa Catalunya, en aquella època, sens dubte, una de les competicions més importants d’Espanya. Un any després, però, el llavors vigent campió de la Copa Catalunya, el Terrassa FC, cau a Les Corts davant el Barça per un contundent 6-1. Aquella temporada, la del 1924-25, però, va ser gloriosa pel nostre club. El Terrassa no només va arribar a ser semifinalista d’Espanya sinó que el 7 de febrer de 1924 el Terrassa FC guanya el títol decampió del grup B i durant aquella època, en la que el conjunt egarenc s’enfronta a grans equips de la talla del Barça o l’Espanyol, el Terrassa és l’únic equip de la primera categoria de Catalunya que disposa d’una plantilla integrada únicament per catalans.

Al setembre de 1927 tornen les bones notícies a Terrassa: l’equip guanya la Copa Germa després de classificar-se com a Campió del Vallès, un bitllet que, per cert, aconsegueix després de vèncer 2-1 al Sabadell. La següent campanya, però, els problemes econòmics afecten l’entitat i com en d’altres ocasions, l’Ajuntament de la ciutat ajuda al club a tirar endavant. Durant la temporada 1928-29 els nostres participen en la Lliga Nacional.

La Guerra Civil espanyola va provocar que la competició quedés suspesa entre els anys 1936 i 1939. Dies abans que comences la guerra, però, el 5 i 6 de juliol de 1936, el Terrassa FC disputaria dos matxs que acabaria perdent davant el Murcia (0-5 i 0-1).

Una vegada finalitzada la guerra les dificultats no van acabar. El Terrassa FC va jugar a Primera Regional i van començar els llargs i durs anys de la postguerra on econòmica i socialment tots els clubs intentaven sobreviure i tornar a ser el que eren. En aquest sentit, no va ser fins a la temporada 1941-42 quan el Terrassa FC, per exemple, tornès a enfrontar-se davant el FC Barcelona. Seria a setzens de final de la Copa del Generalísimo i el Terrassa acabaria guanyant 2-1 al conjunt blaugrana en l’anada. A la tornada, però cauria golejat 4-0 al camp de Les Corts. Sí, aquell any el FC Barcelona guanyaria la Copa de la temporada 1941-42, però el Terrassa FC signaria una bona campanya després d’acabar campió regional i aconsegueix l’ascens a Segona Divisió.

Al 1943 l’equip descendeix a Tercera Divisió, categoria en la que es manté durant onze anys. Entre tant, l’any 1949, el Terrassa FC s’adjudica la Copa Federació Catalana.

Temps després, l’any 1954 va ser un any gloriós pels egarencs. El Terrassa FC va aconseguir l’ascens a Segona Divisió i comptaria amb la visita al camp terrassenc fins l’any 1961 –quan l’equip queda últim i descendeix a Tercera– d’equips de la talla del Reial Betis, Castelló, Granada, Tenerife, Saragossa, Sabadell, Eibar, Gijón, Oviedo, Osasuna, Valladolid, Almeria o l’Alavés, entre molts altres. El 24 d’abril de 1955 el Terrassa FC celebra la permanència a Segona Divisió contra el FC Barcelona i torna a guanyar als blaugranes per 3 a 1 al camp del carrer Pi i Margall.

L’any 1956 torna a ser històric pel conjunt terrassenc. El Terrassa FC goleja (9-1) al Montpellier al Torneig Hispà-Fronterer i supera per 5 a 3 al Betis durant la Festa Major. Aquell mateix estiu, el Terrassa FC juga el seu primer partit davant el Reial Madrid. És un primer amistós que no tornaria a tenir una rèplica fins 21 anys després, al 1977, quan ja al camp de la Zona Esportiva Municipal el Terrassa s’enfrontaria al conjunt blanc (1-3) davant la presencia de 25.000 aficionats.

El 21 d’agost de 1960 s’inauguraria precisament el Camp de la Zona Esportiva, estadi que té un Terrassa FC-Sevilla com a partit inaugural i que acaba amb un 2-4 favorable als andalusos. El primer golejador terrassenc del avui en dia Estadi Olímpic, però, va ser terrassenc: Campos va ser el primer jugador en veure porteria. Aquella mateixa temporada, ensopegada dels nostres a Copa després que el Barça superés al Terrassa FC per 4-2 en un Camp Nou amb més de més de 80.000 espectadors.

Al 1961, quan es compleixen 50 anys del canvi de nom del club –del ‘Young’s Club a Terrassa FC–, el Terrassa FC descendeix a Tercera Divisió, categoria en on es manté 15 anys. Durant aquest període el Terrassa tindria varies oportunitats per ascendir de categoria, ja que va disputar els ‘play-off’ dels anys 1962, 1964, 1966, 1968, 1970 i 1971, però totes elles amb trist final pels interessos vermells.

A la temporada 1970-71, el club finalitza l’exercici amb benefici econòmic (possiblement) per primera vegada en la seva historia i acaba campió del seu grup de Tercera Divisió. La temporada següent, el 29 de maig de 1972, Josep Masdefiol i Peralta és triat nou president del Terrassa FC, decisió que es veu acompanyada per un gran impuls econòmic i esportiu i que es essencial per la consecució de l’ascens.

Un any després, a l’estiu de 1973, es celebra el primer Trofeu Internacional de Futbol Ciutat de Terrassa creat pel president terrassenc Josep Masdefiol i sens dubte el torneig més importat que ha acollit el camp de Terrassa FC. Durant aquesta competició s’inauguren les noves torres d’il·luminació artificial, i participen el Bayern Munich, el Ferencvaros hongarès i el Saragossa. L’equip alemany acabaria guanyant el trofeu als hongaresos per 4-2.

Aquell mateix any es convoca un concurs d’himnes pel club. Dels sis originals que es reben, el de Vicens Villatoro va ser el triat com himne oficial del club, actualment conegut com a Himne del Centenari. Durant la temporada 1973-74 el Terrassa FC acaba quart en la classificació.

Al 1974 es celebra un nou Trofeu Internacional de Futbol Ciutat de Terrassa amb la participació del CSKA de Sofia, el Reial Betis, el Màlaga i el Terrassa FC. El trofeu acabaria en mans malaguenyes.

Durant la campanya 1974-75 el conjunt egarenc es corona campió d’hivern i acaba la temporada prenen el camí de l’ascens directe a Segona Divisió, sense lligueta de promoció, després de remuntar finalment al FC Yeclano (4-1). El Terrassa torna automàticament a Segona tres lustres després. El matx d’aquesta última jornada seria una autèntica festa a Terrassa amb milers d’aficionats a les grades i invasió de camp inclosa. Aquell estiu es celebra el tercer Trofeu Internacional de Futbol Ciutat de Terrassa on participen el Penyarol de Montevideo, el Vitoria de Setúbal i l’Espanyol, i es proclama campió el conjunt perico. La temporada següent, el president Masdefiol deixa l’entitat després d’haver complert amb la seva paraula de tornar el Terrassa FC a Segona Divisió.

Als anys vuitanta van ser especialment durs pel club: l’equip travessa una crisis i el club es ressent, ja que són pocs els aficionats que visiten el camp. Encara i així, l’equip va aconseguir eliminar de la Copa a l’Espanyol empatant (0-0) a Sarrià i guanyant (1-0) a l’Estadi Olímpic. Finalment, però, el Terrassa FC acabaria caient contra el Màlaga.

El 23 de maig de 1982 el Terrassa FC descendeix a Tercera Divisió i les dificultats s’agreugen fins al punt que el club disputa un partit contra el RCD Espanyol a l’Estadi Municipal per alleujar els problemes econòmics de l’entitat terrassenca.

El 14 de juliol de 1983 el club compta tan sols amb 924 socis, dels quals econòmicament 33 assisteixen a la Assemblea del club, on s’aprova un pressupost de 16 milions de pessetes. Tot sembla anar a pitjor, però a partir d’aquell any el club trenca la mala ratxa i sembla sortir de la crisi. El 21 de novembre de 1984 un nou enfrontament entre el Terrassa FC i el CD Sabadell acaba amb golejada vermella (0-5) a la Nova Creu Alta.
El Terrassa FC aconsegueix la quarta Copa Catalunya sub-23 consecutiva l’any 1987 i ascendeix a Segona Divisió B el 2 de maig d’aquell mateix any, categoria que reté durant dues temporades.

L’any 1989 l’equip torna a baixar a Tercera Divisió i disputa contra la Gramanet el 10 de setembre d’aquell any el seu partit número mil. A la temporada següent, el 27 de maig de 1990, el Terrassa descendeix a Regional Preferent. S’arriba a especular amb la final de l’entitat. Finalment, gràcies a les accions de les diverses juntes posteriors, el club tira endavant i l’olímpic any1992 el Terrassa puja a Tercera Divisió. Dos anys després, al 1994, just l’any que el Terrassa FC estrena himne els nostres ascendeixen a Segona Divisió B.

Al 1997, l’Ajuntament i diverses empreses locals intervenen econòmicament una altra vegada i paguen les fitxes pendents dels jugadors del primer equip. L’alcalde es reuneix amb diversos empresaris locals i es pren la decisió d’impulsar club econòmica i esportivament al club i convertir-lo, a mig termini, en Societat Anònima Esportiva. El Terrassa FC acaba la temporada en tercera posició –darrere del Barça B i el Mallorca B– i s’assegura una plaça en la lligueta d’ascens a Segona. Els nostres queden emparellats amb el Talavera, Beasain i Málaga CF, club andalús, aquest últim, que aconsegueix finalment l’ascens el 28 de juny de 1998 després de superar als nostres per 4-1 a La Rosaleda.

A la temporada 2001-02, de la mà de Miguel Álvarez, el Terrassa FC es classifica a Segona Divisió tot i acabar cinquè en la taula de classificació. El descens del primer equip del Saragossa serveix perquè els egarencs poguessin jugar el ‘play-off’ d’ascens a Segona A i que resolen amb un espectacular saldo de 6 victòries en 6 partits, un rècord que encara manté el Terrassa FC. Aquell mateix any el Terrassa FC aconsegueix la seva segona Copa Catalunya en vèncer al FC Barcelona als penals després que el partit acabés 1-1. El resultat a la tanda de penals va ser de 5-3 favorable als nostres.

La temporada 2002-03 també quedarà gravada a la memòria dels seguidors vermells, ja que es va completar una molt bona primera volta en el retorn a la Segona Divisió, actuació ‘premiada’ amb un Reial Madrid-Terrassa FC a la Copa del Rei. Durant aquesta eliminatòria el Terrassa FC, que ofereix una gran imatge i viu una nit inoblidable gràcies a Monty, aconsegueix un 3-3 a l’Estadi Olímpic.

Aquell any, el 18 de juny de 2003 el Terrassa FC i el Gavà protagonitzen una final inèdita de la Copa Catalunya a la Nova Creu Alta –durant l’any del centenari del Sabadell– i el Terrassa s’adjudica per segon any consecutiu la Copa Catalunya després de golejar 3-0 al conjunt gavanenc amb doblet de Keko i un de Besora. Els nostres finalment també aconsegueixen la permanència contra el Leganés en una nit memorable amb més de 13.000 espectadors que van omplir de color les graderies del nostre estadi.
2006, l’any del centenari del Terrassa FC

Durant la temporada 2006-07 el Terrassa FC SAD va commemorar els 100 anys de la seva fundació. Amb el propòsit de celebrar aquest aniversari amb la solemnitat i la importància que aquesta data històrica es mereixia, l’entitat es va marcar com a objectiu arribar al major membre de ciutadans possible. Per aconseguir-ho, el Terrassa FC SAD va organitzar un programa d’actes i d’activitats extens, variat i vinculat amb el màxim nombre possible d’entitats i veïns de la ciutat.

L’Estadi Olímpic de Terrassa va ser un projecte de l’alcalde de Terrassa José Clapés Targarona. Veient que el camp del Bisbe Irrutia s’havia quedat petit i antiquat, el consistori va promoure la construcció d’un bon número d’instal·lacions esportives en el que es va anomenar Zona Esportiva, actual Àrea Olímpica, i on no faltava la construcció d’un estadi de futbol: de l’Estadi Olímpic.

El camp del Terrassa FC es va inaugurar el 21 d’agost de 1960. Aquell dia van estar presents en les instal·lacions de l’Estadi el llavors president del COI Juan Antonio Samaranch, José Antonio Elola en representació del Delegat Nacional d’Educació Física i Esports i nombrosos representants de la Diputació de Barcelona, les Federacions catalana i espanyola de futbol i els ajuntaments de Sabadell i Manresa.

La inauguració va comptar amb la animació de la Banda Municipal de Música i d’un bon número de colles de sardanes de la província de Barcelona que van ballar al són de la Cobla La Principal de Terrassa, encarregats de l’estrena de la sardana “L’Estadi de Terrassa”, composada pel mestre Carreras. També es va celebrar un partit entre els equips aficionats del Terrassa FC i l’Espanyol.

En l’aspecte esportiu, l’Olímpic es va inaugurar uns dies abans. El 8 d’agost de 1960 es va jugar el primer matx de la historia de l’Estadi Olímpic de Terrassa. Va ser un partit que va enfrontar el Terrassa FC amb el Sevilla FC i que va acabar amb victòria andalusa per 2 a 4. El jugador sevillista Aguero va ser el primer en marcar un gol en l’Olímpic. El primer jugador egarenc en veure porteria va ser Campos. Aquell dia el Terrassa FC va saltar al terreny de joc amb Visa, Oliet, Oliva, Segarra, Campos, Giménez, Rovira, Carreras, Cruellas, Pijoan i Arrom.

Posteriorment, l’any 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, Terrassa es seleccionada com subseu olímpica de hoquei herba i l’Estadi Olímpic es remodelat per complert. Les instal·lacions es van millorar i es va dotar a la ciutat i al club d’unes millores molt importants que han fet de l’Estadi Olímpic l’admiració de tots els clubs visitants.

Una vegada finalitzats els JJOO de Barcelona’92, el Terrassa FC va utilitzar novament les instal·lacions per disputar els seus partits com a local. L’herba utilitzada durant aquells històrics Jocs Olímpics van ser escenari durant molts anys de centenars de partits del primer equip de la nostra ciutat.

A l’Estadi Olímpic de Terrassa s’han celebrat dos finals de la Copa Catalunya (la dels anys 2000 i 2002) i un partit amistós entre les seleccions d’Espanya i Itàlia sub-21.

Durant la temporada 2002-03 en un partit de vuitens de final de la Copa del Rei, l’Estadi registra una de les assistències més altes de la seva història amb més de 12.000 espectadors a les grades. El motiu, un Terrassa FC-Reial Madrid que en aquella ocasió va obligar al club a instal·lar grades supletòries per poder satisfer la gran demanda de localitats sol·licitades.

L'any 2022, l'Estadi Olímpic va experimentar una remodelació parcial amb motiu de la celebració de la Copa del Món d'Hoquei Femení. Aquesta intervenció va suposar una renovació estètica integral de la graderia i els gols, així com millores tècniques crítiques en l'accessibilitat, la il·luminació, i les zones VIP i de premsa, actualitzant les prestacions de la instal·lació per continuar sent un referent esportiu internacional.

Visitants importants a l’Estadi Olímpic de Terrassa

Des dels seus inicis, el Terrassa FC ha gaudit d’una estreta relació amb personalitats molt destacades en el món de l’esport. Al marge dels grans i mítics jugadors d’equips capdavanters que han desfilat pel nostre camp com Zamora, Cruyff, Platko, Walter, Bosch, Sancho, Carulla, Planas, Saprisa, Caicedo, Elías, Piera, Torralba, Samitier, Arnau, Sagi, Reixach, Sotil, Sadurní, Mora, Rifé, Migueli, Marcial o Asensi, Ladislao Kubala ha trepitjat les nostres instal·lacions.

Ja ho va fer anteriorment al camp del carrer Bisbe Irrutia, quan era una brillant estrella del Barça, durant un festival benèfic, però Kubala passaria per l’Estadi Olímpic quan el llavors president del club Masdefiol el va voler contractar com entrenador del Terrassa FC.

També han jugat en l’Olímpic per disputar un matx dirigit per l’entrenador Miljanic, diferents jugadors del Reial Madrid, entre ells, García Ramón, Velázquez, Santillana o Guerini. L’exporter blaugrana Llorens va ser entrenador de l’equip local, així com els jugadors Vicente Piera, Miró, Platko i José Seguer, entre d’altres. Carles Reixach, per exemple, va vestir un dia els colors del Terrassa FC per reforçar l’equip egarenc en un partit amistós contra el FC Barcelona.

Entre el llarg llistat de persones reconegudes en el seu àmbit, per l’Olímpic també ha passat en nombroses ocasions l’expresident del COI Juan Antonio Samaranch o alguns components de la Família Reial espanyola amb motiu de la celebració d’algunes competicions durant els Jocs Olímpics de Barcelona a Terrassa, com el rei Joan Carles I, la reina Sofia, l’infanta Elena i el príncep Felip. El príncep Albert de Mònaco i la princesa Ana d’Anglaterra també van veure des de la llotja de l’Olímpic alguns partits d’hoquei herba.

• 1915 Campionat del Vallès
• 1915-1916 Campionat de Catalunya de 2ª
• 1916-1917 Supercopa de Catalunya
• 1923-1924 Campionat de Catalunya (grup B)
• 1925 Copa Catalunya
• 1926 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1930 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1931-1932 Campionat de Catalunya de 2ª
• 1933 Copa El Mundo Deportivo
• 1933 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1933 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
• 1933-1934 Campionat de Catalunya de 2ª (primera fase)
• 1933-1934 Campionat de Catalunya de 2ª (Supercopa)
• 1934-1935 Campionat de Catalunya de 2ª
• 1936 II Copa Catalunya
• 1941 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1941-1942 Campionat de Catalunya de Primera
• 1941-1942 Campionat de la fase d'ascens a Segona
• 1942 Copa President de la Federació
• 1942 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1943 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1943 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
• 1944 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1945 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1945 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
• 1946 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1946 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
• 1947 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1948 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1948 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
• 1949 Copa Federació Catalana
• 1949 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1949 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
• 1950 Campionat de Catalunya (hoquei herba)
• 1950 Campionat d’Espanya (hoquei herba)
• 1953-1954 Lliga de Tercera Divisió
• 1961-1962 Lliga de Tercera Divisió
• 1961-1962 Campionat de Tercera
• 1969-1970 Lliga de Tercera Divisió
• 1974-1975 Lliga de Tercera Divisió
• 1983-1984 Campionat de Catalunya sub-23
• 1984-1985 Campionat de Catalunya sub-23
• 1985-1986 Campionat de Catalunya sub-23
• 1986-1987 Campionat de Catalunya sub-23
• 1993-1994 Campionat del grup de la promoció a Segona B
• 1993-1994 Copa Federació (fase catalana)
• 1996 Copa Federació femenina
• 1997-1998 Copa Federació (fase catalana)
• 2000-2001 Copa Federació (fase catalana)
• 2002 Copa Catalunya
• 2002 Fase d’ascens a Segona A
• 2003 Copa Catalunya
• 2017-2018 Campionat de Primera Divisió Catalana Femenina
• 2017-2018 Campionat Regional I VFO FIFA18 eSports
• 2018-2019 Campionat de Catalunya de futbol platja femení
• 2020-2021 Lliga de Quarta Catalana (Terrassa FC B)
• 2021-2022 Lliga de Primera Catalana (futbol sala)
• 2021-2022 Lliga de Segona Catalana (Terrassa FC B, futbol femení)
• 2021-2022 Women’s Euro Winners Cup (futbol platja femení) (Terrassa FC-Bonaire)
• 2021-2022 Grup Nord de la Lliga Nacional de futbol Platja (futbol platja femení)
• 2021-2022 Campionat de Catalunya (futbol platja femení)
• 2022 World Wide Ranking of Beachsoccer
• 2022-2023 Copa Federació (fase catalana)
• 2022-2023 Lliga de Segona Catalana (futbol sala femení)
• 2022-2023 Lliga de Divisió d’Honor catalana (futbol sala)
• 2023 World Wide Ranking of Beachsoccer
• 2024-2025 Lliga de Tercera Catalana (Terrassa FC B)